37 Les telefonistes

37 Les telefonistes

PERE FERRER DUPUY (1944)

OFICIS I FEINES
OFICIS

Les tietes de sa mare eren les concessionàries de la telefònica a Inca que era a la plaça, damunt un local que ara hi ha que es diu Fòrum. Hi havia dues telefonistes que passaven les telefonades amb unes clavilles. Més tard hi va haver un ampliació de números i llavors ja funcionava amb una petita bombeta que s’encenia. Les telefonades no eren instantànies; de vegades, per parlar amb la península ibèrica, podies tenir una demora d’un parell d’hores perquè les línies estaven saturades. Més tard varen posar el telèfon automàtic. Quan ell era petit, ho va viure. A la telefònica hi havia unes cabines a la paret i es pagava el minut.