El 1930 varen arribar ermitans a Inca i li varen donar la forma que té ara a Santa Magdalena. Tenien un hort; el que era el restaurant, era la païssa. La dècada del 1950, el rector Francesc Garau hi va voler fer una casa d’exercicis i hi va fer cel·les. L’ermita sempre ha estat un lloc per fer una excursió i també per resar. Té unes vistes molt bones. Els ermitans eren persones senzilles i pageses que duien una vida ascètica bastant dura.